De companys

Volo per la ciutat buscant els meus antics companys. Un d'ells apareix davant meu i em saluda. Estem fent una barbacoa. Darrera meu se sent un xiulet molt fort. És hora de tornar a les cel·les. De camí hi ha un incendi i la nau amb la que viatjo perd tota la benzina. Mons pares no em vénen a buscar. Crido. Suo. Estic dins d'un lavabo tot sol. No paro de moure'm. Amunt i avall. Em despullo. M'assec. Em masturbo. I, abans d'acabar, la classe aplaudeix. La mestra em castiga. Però ella em mira amb cara de desig. Segueixo despullat i envermelleixo. Dos vigilants de seguretat m'agafen pels braços i em duen a una cova fosca. Allà se m'acaba la respiració. M'esgoto fent esforços per respirar. M'ofego. Aconsegueixo fer un forat a la paret i poso la boca per inhalar. Dins del cotxe anem a cent quaranta per hora. No portem cinturons. Ella em somriu. M'acaricia l'entrecuix. Encara estic trempat. Premo encara més l'accelerador i, en una corba, el vehicle surt de la carretera. Caiem. No puc fer res per evitar la caiguda. Ella està despullada. Jo no. Porto un vestit negre. Una túnica, sembla. El cotxe s'estavella i ella mor. Sona un rèquiem i els violins desafinen. Em prenc un còctel de pastilles. Ploro. L'enterren davant meu. Els dos homes que mouen les pales em saluden. Jo els torno la salutació i, després, miro enrere. Allà hi és ella. Està dins d'una carpa del circ. Va disfressada de pallasso. És el pallasso blanc. M'excita veure-la així, diferent. Ens posem tots dos dins del canó. Ens besem. Entra també l'home bala i ens agafa les mans. Sortim disparats. Creuem mitja ciutat. Volo buscant antics companys.