Molt lluny d'aquí, la calor asfixiant crema l'ambient d'un dels estats d'Austràlia. A la ciutat, els humans es refugien en locals amb aire condicionat; als pobles, qualsevol altre mètode és vàlid mentre refresqui l'ambient. Sens dubte, qui més en saben d'això són els coales, els petits marsupials busquen el lloc més fresc per fer-hi vida i, allà, es cansen el més mínim.
En Jeff i la Stuff són dos coales que tenen la seva residència a un dels eucaliptus més frondosos del territori. Avui, els dos descansen sense moure's; no els agrada fer esforços. S'han llevat fa una estona, després d'una becaina d'unes vint hores, ara jugaran -poc- durant quatre hores i, després, es posaran altre cop a dormir. Mentre juguen, mengen. Els seus moviments són lents, però divertits -diria un humà-. En Jeff agafa una fulla i es disposa a menjar-se-la, però la Stuff li pren de les grapes i se la posa a la boca. El seu company de pis es queda impertèrrit, amb la boca oberta, mirant com ella menja la fulla d'eucaliptus que era per a ell. Voldria agafar-li, però no té ganes de moure's.
Succeeix això a la vegada que en Cliff, un coala veí, apareix en escena; de branca en branca aconsegueix situar-se entre tots dos. S'asseu i, amb una altra fulla a la mà, es mira a la Stuff. Ella tira el seu menjar arbre avall i, sense pensar-s'ho dues vegades, arreplega el del nou convidat. I mentre se'l menja, els dos coales se la miren.
3 comentaris:
després de tants morts últimament, ja va bé un conte... sempre he trobat fascinadors els coales, ni que tinguin una vida avorrida com la que ens expliques... ;P
Per ells no és gens aburrida, és la seva vida i són més intel.ligents que nosaltres, si fa calor, no es mouen, reposen. En canvi nosaltres,tan xulus, pretenem fer la nostre i desprès ens queixem, que si fa calor que si plou que si fa fred........
M'encanten els coales i tots els marsupials en general. La fauna australiana és increïble.
Jo, que sóc d'empassar-me tots els reportatges d'animals haguts i per haver, n'he vist molts d'allà. Recordo un que em va causar una especial impressió. A Austràlia hi ha gent que acull animals com a professió. Tenen cases grans i els hi porten els coales, cangurs i altres bestioles mentre es refan d'algun accident o quan són petits i prenen biberó i coses així (per exemple, cadells que s'han quedat sense la mare). Aleshores, viuen en aquestes cases com a membres de la família fins que estan bé per tornar a ser inserits en el seu hàbitat. Però no hi ha gàbies ni res. Són com grans cases familiars amb animalons per allà.
Una passada. Jo, en la pròxima vida, vull fer això.
Publica un comentari a l'entrada