De calent

L'asfalt està calent, en John acaba de passar cremant pneumàtics i el fum encara resta a l'ambient. La Laura s'ho mira asseguda a sobre d'una roca de la vorera. Somriu i abaixa el cap. Ara passa en John, ara passa en Peter. Així un i un altre cop. Fan carreres a la carretera estatal secundària -des de què van posar l'autopista que ja ningú circula per aquí-. Per això la Laura ve cada diumenge, per veure'ls i divertir-se mentre ells es juguen la vida a cent cinquanta per hora. A vegades fan concursos de frenada, altres cops tan sols premen l'accelerador al màxim fins arribar al final de la la llarga recte que separa la vida de la mort. Només els importa vacil·lar davant d'ella, cridar la seva atenció, i ho fan. Si no fos així ella no vindria a veure'ls, ella no es crearia aquest món, ple de fantasia, ple de sense sentit i de moments onírics. I és que el sol crema amb força en ple estiu, i la Laura ja fa anys que viatja més enllà de la carretera que separa la realitat de la ficció.