Aquest matí, l'home bala s'ha llevat molt cansat. Durant la nit, en més d'una ocasió s'ha desvetllat i no ha trobat una posició còmode per dormir. La furgoneta on viu té vidres trencats i els mosquits s'internen sense problemes. Per contra, l'aire no entra ni per saludar. Així que entre calor, mosquits i un llit no més tou que el terra de grava on es troba el vehicle, el protagonista de l'activitat més perillosa del circ no ha pogut descansar.
Temps enrere, quan formava part del Circ Internacional de Ponguayacú, les coses eren molt diferents. Tenia una suite privada, on acostumava a invitar a senyoretes de categoria alta, feien festes esbojarrades, bevien alcohol i esnifaven coca, escoltaven música dels anys setanta i tenien relacions sexuals en grup. La mala vida, però, va anar-lo castigant, fins que un dia, va presentar-se ebri a l'actuació i, en lloc de col·locar-se com calia dins del canó, va fer-ho de forma invertida, amb el cap a la part del propulsor. Una ambulància va haver de portar-lo a corre-cuita a l'hospital més proper, on li van salvar la vida, però no la feina.
Un any després, completament rehabilitat, va decidir recomençar la seva vida laboral, començant altre cop amb un circ petit, on ara treballa. I ho fa a gust, tot i les molèsties que poden ocasionar la pobresa en la que viuen.
Avui, no està begut, ni drogat; avui es posa a dins del canó i espera que els pallassos acabin la seva funció. Aleshores un company treu el canó i el col·loca a un costat de l'arena. Encén el ble i l'home bala surt disparat. L'home bala s'ha quedat adormit, està tan cansat que no es lleva ni amb l'impuls del canó, i cau com un pes mort, de morros. I l'home mor en un instant curt, tot i que ja fa temps que és l'home mort.
3 comentaris:
La vida no perdona i la mort espera.
la mala vida sempre passa factura... Em pensava que avui seria un relat especial, no se per què!
@Gemma: Hi ha dues versions. A)D'una cosa pots estar segur, siguis qui siguis, acabaràs morint. B)Que em moriré és una cosa que encara no està provada empíricament.
@Judith: Els relats sempre són especials!
Publica un comentari a l'entrada