Ja tinc això i allò. La veritat és que ho tinc des d'aquest matí, quan he anat allà, per fer aquell encàrrec que m'havies donat... sí, no ho recordes? Allò de... allò que... sí, sí, exacte. Ha sigut... buf, no t'ho pots ni imaginar, una cosa... una cosa... No tinc paraules, saps? Vull dir, m'entens, no? Ha sigut tot tan així amb aquell i aquella que després no sabia d'ells ni dels altres. Tot m'ha embolicat, un lio, una castanya.... un sidral dels grossos. Només veure'ls entrar ja he pensat que alguna cosa no seria com havia de ser, i tenia raó, eh! Tot molt així i aixà, sense solta ni volta, d'un costat a l'altre... amb unes coses més rares... impossible haver-ho pensat, i no pensis que no ho he intentat, eh! Sabia que ho havia de recollir, volia pensar-hi... però de camí... Saps allò que et passa a vegades? Ho intentes, no? I si no saps com fer-ho? Què, eh! Què fas? Segueixes pensant i res més? Jo és q sóc molt de fer les coses amb pensament. I no creguis que ho dic per dir, eh! Que jo no vaig parlant per parlar, simplement... doncs m'interessa explicar-t'ho...
2 comentaris:
Hehe, en recorda la portera de casa que moltes vegades habies de imaginar que deia. Sempre feia servir: por que este, por que este ó l'este. Ho deia cada mitxa paraula i molts cops deïes si ó no esperant no errar el tret.
sovint és entenedor, però.
Sembla el flux de la consciència de William James.
Publica un comentari a l'entrada