D'esquerres

En Joan és d'esquerres, sempre ho ha sigut. Si més no, sempre ho ha dit. Li agrada dir-ho, allà a on va. Ara és pare de família i continua pensant que és d'esquerres. Li agrada maleir la gent de dretes, diu que va en contra dels burgesos i es mostra preocupat pel sistema en el que estan immersos.

Avui és dia d'eleccions i en Joan, abans d'anar a votar, ha quedat amb el seu gran amic de l'ànima, en Pere. Han quedat per anar a fer un aperitiu al centre de la ciutat, que és on viu el seu amic. En Joan no baixa gairebé mai al centre, no li agrada veure tanta gent diferent. Ell se sent normal, un tio cool, enrotllat; però troba que la majoria dels que viuen al centre de la ciutat no ho són. Pensa que la metròpoli s'ha degradat, i que no hi ha res a fer. "Han deixat entrar a tothom, sense cap tipus de control", li exclama a en Pere. En Pere riu, està acostumat a aquests comentaris. Després de riure, li diu "Aquesta gent vol viure aquí, com jo; i que qui no vol viure aquí ets tu, que has anat un barri més amunt".

El cambrer que els atent és amic d'en Pere, els serveix un parell de cerveses i unes xips. Acte seguit brinden. "Perquè guanyin les esquerres", proclama en Joan. "Perquè guanyin", contesta en Pere.

Quan acaben, en Pere paga i deixa deu cèntims de propina. En Joan els agafa, li dóna al seu amic i li comenta: "No fotem, aquest tio està traient la feina als d'aquí". En Pere somriu i li contesta: "Aquest tio és d'aquí".

En Joan acompanya el seu col·lega al col·legi electoral, només entrar es troben amb un supervisor del més conegut partit de dretes. "Buf, quin fàstic aquests burgesos, estan per tot arreu", li diu. En Pere somriu, pren la seva butlleta, l'endinsa al sobre i vota.

A la sortida s'acomiaden i en Pere li pregunta si ha vingut caminant, en Joan li diu que no, que té el cotxe al pàrquing. En Pere somriu i observa com en Joan l'invita a anar-lo a veure. "És nou de trinca, ja veuràs, és preciós". En Pere torna a somriure mentre puja al cotxe. Un cop a dins, en Joan li explica per a què serveixen tots els botons; és un cotxe d'última generació. En Pere li pregunta com s'ho ha fet per pagar-lo i en Joan li contesta tot cofoi: "Vaig haver de reclamar-li a mon pare que m'ho pagués! Anys enrere, només em va pagar la meitat del meu nou pis!". I en Pere somriu.