Com qualsevol dia laboral, en Pere esmorza després de dutxar-se i afaitar-se, tapat amb la tovallola. Avui s'ha preparat una tassa de cereals i un cafè. Quan acaba ho recull tot i es vesteix. Per fer-ho va a la seva habitació, on té dos armaris. Es posa el rellotge i obre l'armari de l'esquerra, on té quatre calaixos, dos prestatgeries i un penjador per a les camises i els pantalons.
Es posa els calçotets i els mitjons de forma automàtica, agafa els primers que troba. Despenja un pantaló negre i una camisa a ratlles. Va cap al lavabo i, com cada dia, es pentina i es renta les dents. Només li queda sortir de casa i començar una jornada laboral com totes les altres. Rep clients a l'oficina, surt a buscar-los, parla amb els seus caps, dina un menú amb companys de feina i enllesteix tot el que pot per avançar feina durant la tarda.
A les sis en punt entra altre cop a casa seva. Encén l'equip de música i es comença a despullar. Li és igual que sigui hivern com estiu, ho fa cada dia, però no com una rutina, sinó tot el contrari, improvisant tant com pot. Quan està despullat es prepara el berenar; però no se'l menja encara. Va cap a l'habitació i obre el segon armari. Està disposat exactament igual que l'altre, però no inclou el mateix. Estira el primer calaix i, després de rumiar-s'ho molt, agafa unes calces vermelles i uns sostenidors a conjunt. S'ho posa amb molta delicadesa abans de posar-se unes mitges negres i, després, es mira quin vestit serà l'escollit. Un cop ja està vestida torna al lavabo i es posa un farcit als pits, es col·loca una perruca, es pinta la cara i, bossa de mà a sobre, es planta al carrer.
Saluda als veïns que troba i compra a la botiga del Manel, que sempre la mira amb bons ulls. Avui, altre cop li dedica un parell de frases escandaloses i ella li fa l'ullet. La seva història és un amor impossible, però ell sempre ho intenta. Està segur que algun dia se la farà seva, podran enrotllar-se i casar-se. Ella serà la seva senyora i la podrà portar al bar amb els seus amics, a qui cada vespre explica com n'és, ell, de mascle.
6 comentaris:
Redimonis !!! Quines vides que hi ha pel món, quantes tristeses, quantes miseries qunates vides......
doncs m'agrada que el personatge d'avui no s'amagui! encara hi han molts tabús envers aquest tema. Encara que no em queda clar per què, si surt al carrer, segueix el doble joc...
Fantàstic, molt bé. I més real que no ens pensem, crec.
Et felicito.
Doble vida!Ha de ser molt complicat.
@Gemma: creus que ell/ella té una vida miserable?
@Judith: si no seguís el doble joc... l'home que li fa cas li seguiria fent cas?
@Anna: Gràcies!!!
@Llàbiro: Doble vida... o realitats imaginades...
M'ha agradat molt, "ella" és la seva pròpia companyia i si cap dels dos no existis, l'altre no seria feliç. I tot això dins d'un mateix personatge...
És fort vist des de fora, però suposo que si que hi ha gent que viu en el seu món i que per ells això és el seu dia a dia, encara que després davant dels companys o la familia expliquin una altra realitat.
Aquesta realitat podria ser qualificada com a mentida, però potser és una mentida "piadosa" per aparentar una felicitat creïble per la resta de la gent. Bé, no sé si m'explico! jeje
Publica un comentari a l'entrada