No és de nit ni és de dia, el sol s’amaga darrera la lluna. Ells dos, atemorits, es reclouen a l’habitació de l’hotel. Els diaris parlen de la fi del món, les ràdios omplen la graella de tertúlies inacabables on els col·laboradors s’acomiaden dels familiars. Pot semblar que tot sigui fosc, pot semblar el que un vulgui, però el fet és que ells dos, sense cap esperança, s’han amagat a l’habitació número 343 de l’hotel de la gran avinguda. Haurien d’estar treballant, haurien de produir per poder mantenir, sobretot, a les seves famílies. Però no. Estan a l’habitació més gran, amb un hall i un bany que mesura el mateix que qualsevol pis del centre de la ciutat. La cambra agafa la cantonada de l’hotel i, sense exagerar, podríem dir que parlem d’una habitació de cent metres quadrats.
Els dos es miren i ella li pregunta si vol menjar res, ell li contesta que desitja un préssec. Dit i fet. El cruixent préssec és consumit, a poc a poc, però amb gran delit, pel mascle. La femella crida en veure’l amb la boca sagnant, però ell continua, no busca el pinyol, només es deleix amb la frescor de la pell del préssec.
En el seu interior ressona una veu que li pregunta si no voldria un préssec d’aigua, però mou el cap exemplificant la negació, li agrada aquest préssec, dur, carnós; ple de vida.
6 comentaris:
M'arriba ben dins, perquè el préssec és, de bon tros, allò que més m'agrada menjar del món (llàstima que cada cop costa més trobar-ne d'aquells gustosos, aromàtics, d'aquells que et treuen el sentit).
Gràcies.
és la fi del món i ell vol menjar un préssec en comptes de gaudir de la seva amant? jajajajajajaaja
Segur que menja "un prèsec" ?
A mi m'agraden tant els préssecs (de debò) que no he pensat en res més en llegir el relat. Paraula.
@Anna: A mi també m'encanten!
@Judith: Potser, precisament, el que vol és gaudir de la seva amant! Potser..
@Gemma: Touché! Menja el que vulguis!
Perquè haurien de produir si s'acaba el món? Millor que mengin un préssec.
Publica un comentari a l'entrada