De fum

Mentre fa el dinar, en Marc s'estira al sofà, encén una cigarreta i allarga la mà fins a l'equip de música. Li dóna al play i tanca els ulls. La música el relaxa, el tabac també. No necessita tenir els ulls oberts per fumar, ja que tira la cendre al terra; no li preocupa la brutícia que s'està acumulant al seu pis. Solament vol fumar i escoltar música. Sol vol. Ho vol sol. Vol i dol.

Al so de l'harmònica s'adorm i comença a somniar. Ha tingut la delicadesa de començar a somniar abans d'adormir-se, així el seu cervell no ha de preocupar-se per escollir el tema a tractar. És un cervell manipulat, un somni truncat, un tronc al cap ficat.

Diferents persones se li acosten preguntant-li per records del seu passat. S'atabala i les fa seure, a totes, a un banc gegant construït per un suec amb banyador. Una peixatera li porta un rap acabat de pescar, l'agafa, posa la mà dins de la boca i extreu un tros de paper rosa. El mira i veu el número 4. En dir el número en veu alta una de les persones assegudes al banc s'aixeca i se li acosta. "Jo tinc el quatre. Tu tens el rap. Quin és el record que no marxa del teu cap?".

Sense que la resposta s'escolti, la persona agafa el rap i marxa dins d'una caixa de llumins. La peixatera torna a situar-se a prop seu, aquesta vegada amb un palangre. Es repeteix l'acció i, en lloc d'un paper rosa, treu un encenedor. Li pregunta a la peixatera per què li surt això i, abans de sentir la resposta, un home assegut al banc gegant corre fins ell a gran velocitat. Ell posa les mans davant seu, per evitar la patacada, però quan l'home el toca es converteix en fum.

La peixatera porta casc i un abric impermeable. Però no està pescant. En Marc vol parlar amb ella, però no sap on és, ja no veu res més que fum.