De caps

En Mirfe és un empresari del sector del tèxtil. Porta vint anys aixecant una empresa que, avui en dia, està totalment consolidada. Al seu càrrec té tres administratius a l'oficina i 10 treballadors més al magatzem. 

Com cada tarda, abans de marxar del despatx, crida a dos dels seus empleats, en Ric i la Galo. Es tanquen tots tres en una habitació del despatx, deixant la Camon -la tercera empleada- treballant al seu lloc. Cada dia passa el mateix i ella ja en porta uns quants espiant què fan a través d'una escletxa de la paret. 

En Mirfe s'asseu a la seva butaca i fa despullar en Ric i la Galo; quan estan nus els posa roba de cuir i fa que s'esbatussin l'un a l'altre, usant un fuet que els deixa. En Mirfe s'excita veient com s'escalden. Després els obliga a despullar-se altre cop i els recorda que han de copular davant seu, sense cridar perquè la Camon no se n'adoni. La Galo ja ni plora, es deixa fer, però en Ric protesta, cada tarda protesta. I sempre obté la mateixa resposta, si ho expliquen a algú, es quedaran sense feina i, a més, ell difondrà els vídeos que ha fet mentre ells dos es fuetegen. 

La Camon plora, odia fervorosament en Mirfe, des de que ho va descobrir que no pot aguantar ni dos segons al seu costat; ja no li mira a la cara i, si ell la toca, ella s'aparta. Però tot i aquest sentiment de rebuig i rebel·lió, té por. No gosa dir res a ningú, ni al seu marit ni a la policia.

Avui, però, ella no pot més, espera que acabin amb els seus actes i, quan els seus companys marxen cap a casa, ella entra al despatx d'en Mirfe. 

Arriba el matí següent i els dos empleats no troben a faltar la Camon, perquè és el seu dia festiu. Treballen dur fins que arriba la tarda i, com és costum, van al despatx del cap. Allà es despullen i es preparen per fuetejar-se, però en Mirfe no els dóna un fuet com sempre, sinó dues mans humanes, blanques; amb la sang seca per on haurien d'enganxar-se al braç.