Feliços són els qui no saben què és la felicitat. Infeliços resten per sempre més els qui han conegut la felicitat. Ara bé -explica en Roger mirant fixament la cara de la seva alumna preferida-, hi ha un altre grup diferent. Els qui se la inventen. A ells no els importa haver conegut la felicitat, haver sopat amb ella, viatjat a llocs llunyans amb ella, jugat durant hores i hores amb ella o, per què no, haver fet l'amor amb ella. A ells no els preocupa desconèixer-la, descobrir-la, ignorar-la, tractar-la. A ells només els interessa la realitat alternativa que s'han construït. En aquesta, la felicitat és una entitat absurda, perquè no existeix, com succeïx amb tota la resta de partícules que la conformen.
Imaginem, per un moment, que a tu no t'agrada estar aquí amb mi, escoltant el que t'explico. Imaginem per un moment que ets capaç de crear-te un absurd. Aleshores, pensa que jo sóc algú altre. Un criminal, per exemple. Pensa-ho. No et preocupis. Mira'm a la cara i dibuixa la faç d'un delinqüent, d'un assassí, d'un ésser malvat. Ja ho tens. No veig que tinguis por. Aprofundeix en aquest pensament. Creu-te'l! Jo et vull matar, et vull violar, et robaré!
Ara m'agrada, plora. Amaga't. No t'acostis a mi, crida si jo m'apropo.
Saps perfectament que si m'aproximo a tu et començaré a acariciar, et lligaré les mans, et despullaré i gaudiré del teu cos sense el teu permís. Et forçaré mentre les llàgrimes cauen per les teves galtes, fins arribar als teus pits, nus, sense res que els protegeixin. T'ultratjaré sense pensar-m'ho dues vegades i, per molt que demanis auxili, ningú no vindrà a ajudar-te.
No corris. A on vas? Torna! Només t'ho havies d'imaginar!
Qui són aquesta gent? Per què m'emmanillen? Jo no he fet res. De veritat. Ho prometo. No us la creieu; mai de la vida l'he tocada!
6 comentaris:
el relat d'avui sembla la sinópsis d'una pel·lícula!!! m'ha encantat, enscara que pobre professor...
Tot depen des de quin cantó mires les coses. Aquest profe ha volgut explicar un concepta en el la representació s'hi ha implicat massa i els ha fet por. Ó potser no era una interpresentació del tot inocent?
@Judith: pobre professor... depèn de qui ho miri, no?
@Gemma:"Tot depen des de quin cantó mires les coses". Exacte, com tot el que surt en aquest bloc. La realitat no existeix.
Molt bé, realitat i ficció barrejades per a... què? Descriure una bogeria? De qui?
Ni tan sols no deu existir, el professor. O sí?
@Anna: SI tu vols que existeixi, existeix. Depèn de la realitat que vulguis. La pobra noia ha volgut una realitat de por i ha acabar corrents... Tu esculls...
M'he liat, estava explicant la feliicitat i després està parlant amb una noia que marxa corrents pel que li diu i se l'emporten emmanillat, aix, quin embolic.
Publica un comentari a l'entrada