Estic completament excitat. Sé que vindràs i ho tinc tot preparat. No ho hauria de fer. Però ho faig. Després ho desfaig. Dubto. Vénen les presses; però després se'n van. Tinc la ment en blanc, massa coses en les que pensar. Vull que tot surti bé. Ho tinc tot controlat. Res ha d'ocórrer a l'atzar. Sí. Ho sé. No ho hauria de fer. Però ho faig.
Deixo passar el temps i mentre espero que vinguis, penso en com anirà tot. Les pulsacions pugen de velocitat. Les mans em suen. Respiro profundament i recordo com ho he deixat...
Ara em despisten, no sé què m'expliquen. Ni els escolto. Això sí, els miro. Miro com mouen els llavis i gesticulen. Em fixo, sobretot, amb les nines dels seus ulls. Inexplicablement varien de mida. Per què? Si la llum no canvia, per què canvien? Potser són els seus pensaments obscurs que surten a enfosquir l'ambient. O, qui sap, potser són els meus pensaments obscurs els que entenebren l'espai on som. Penso això i em poso vermell, principalment les orelles. Tinc les orelles bullint. Veuran ells el meu interior mentre mouen els llavis? Sabran ells tot el que passa per la meva ment? Em toco les orelles, intento dissimular, però m'adono que, al tocar-les, ells es fixen amb elles. La sequedat s'apodera de la meva boca, em costa salivar. Empasso saliva i la nou se'm mou descaradament. Segur que ells ho han vist. Segur que saben que estic nerviós. Intento no pensar en tot el que he preparat, no vull que llegeixin la meva ment. Provo, desesperadament, d'oblidar la meva excitació. I, al final, ho aconsegueixo.
Però al cap d'una estona callen i marxen, un d'ells enfadat. Jo em quedo immòbil i recupero la meva escalfor corporal general. La sang ja circula per tot arreu. I em torno a excitar. Sí, ja queda poc perquè arribis. Ho tinc tot preparat.
8 comentaris:
ostres! avui estic ben despistada amb el relat. He pensat en un nadó que vol sortir, en una persona que està morta... com be dius tu, tot pot ser! magnífic relat!
Tot pot ser. Molt bé, perquè transmet la impaciència del personatge. Sigui el que sigui allò que espera i sigui ell qui sigui.
No ho sé, la primera idea ha sigut que algú està esperant la reacció a alguna cosa que ha pres, alguna droga. Però no ho tinc clar.
YVES !!!!!!! Respostes!!!!
Judith: Ostres, tan lluny no hagués pensat que anessis amb aquest relat...
Anna: La impaciència, correcte, exactament aquest és el sentiment que té... una alteració del sentit del temps.
Gemma: Està clar que aquest home ha fet/fa una malifeta... quina? La que vulgueu; no és gens rellevant. Però sí importa la sensació que té i com viu aquests moments d'incertesa.
Gemma2: La resposta és en el vent... hahaha
The answer is blowing in the wind
Com a Gemma i Gemma2, gràcies per les respostes, encara que estiguin al vent !! :)
Caram, no sé si ha sigut per la manera que l'he llegit però ja m'hi trobava, quins nervis!
Publica un comentari a l'entrada