dimarts, 19 d’abril del 2011

D'espera

Són les dotze en punt i la Marta encara no té notícies seves. Fa tres hores estava asseguda a taula; havia preparat un sopar ben bo. De primer torrades amb foie, de segon magret d'ànec confitat. No havia estat cuinant tota la tarda, com moltes d'altres haguessin fet; però sí s'havia preocupat per tenir-ho tot llest per quan ella arribés. Dos copes de vi de cristall de Bohèmia, dos plats de la vaixella que va heretar de la seva mare, coberteria de plata, una espelma alta de gairebé dos pams i unes estovalles negres de caixmir.
Ha sonat la música de nou a onze, després ha decidit apagar-la. Ara, però, l'ha tornat a encendre; a més, ha obert l'ampolla de vi que esperava sobre la taula i s'ha assegut al terra. Des d'aquesta posició ho veu tot diferent. La taula és molt més alta. Els sofàs són barreres visuals i el sostre és altíssim.
Quan ja porta mitja ampolla s'alça i va cap a la porta del pis, l'obre i mira al passadís. No hi ha ningú. Torna a tancar. Es mira al mirall que té a l'entrada i amb les dues mans es modela el cos. Comença a fer gestos, vol comprovar si està prou sexy. Es puja un xic el vestit i estira la cama cap endavant. A poc a poc s'escalfa. Torna a obrir la porta, mira si hi ha algú i aquest cop no la tanca. Prefereix deixar-la oberta, per si de cas a ella se li passa pel cap venir.
Una vegada més seu al terra, se serveix més vi i es beu tota l'ampolla. El poder de Bacus la fa dormir; cara amunt, totalment estesa.
Pel matí es lleva gràcies als raigs que entren per la finestra. Es reincorpora i observa que té el vestit descordat de dalt a baix. S'alça i mira la porta, està tancada. S'asseu a la cadira de la taula i comprova que falta un plat, una copa i un joc de coberts. Va cap a la cuina i ho troba tot a dins del rentaplats. Al costat hi ha una nota:
"He vingut a buscar-te, no volia faltar a la cita que teníem, però quan he arribat estaves dormida i no he gosat despertar-te. Igualment, volia endur-te cap a casa, però m'han comunicat que Aqueront segueix sec i és impossible creuar-lo, Caront està deprimit i es passa el dia plorant, i Persèfone ha aconseguit escapar. Així que he decidit no marxar amb les mans buides i robar-te el cor per obligar-te a què el vinguis a buscar".
Hades

7 comentaris:

Judith ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Judith ha dit...

Fatàstic el relat d'avui! m'agrada la descripció que fas de la taula ben parada. Llàstima que la protagonista està moltes hores esperant al seu amor, i quan arriba no ho pot fruir...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, magnífic i realment inesperat. Sort que el riu era sec, tu!
I què passa, que com que Persèfone ha fugit, Hades en cerca una altra? Una passada!
El comparteixo. Muaks.

Gemma ha dit...

Molt bonic, al igual que la Judith, m'agradat molt la descripció de la taula i l'ambient que si respira. Llàstima del retard.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt original! No m’esperava pas aquest final. I molt divertit amb això que l’Aqueront està sec i Caront, doncs, està deprimit –hahaha, haurà de demanar l’atur.
Però m’he embolicat una mica: per què parla de Hades com d’una dona? Diu dues vegades que l’espera a “ella”.

Yves ha dit...

@Judith: qui ha dit que sigui el seu amor? està bé que ho vegis així...

@Anna: Doncs sí, sembla que ha tingut sort! o no...

@Gemma: Llàstima del retard? Millor que morís? que dolenta ets! hahah. Depèn de qui esperi, no?

@Shaudin: Touché! Has vist la clau! (de la interpretació original, clar, pqè totes són igual de vàlides!). La Marta està malalta i espera LA mort. Ho té tot preparat per entrar al món dels morts. Però el món dels morts és un desori (riu sec i Caront deprimit). Així que Hades surt a buscar ell mateix el seu nou amor (ja que Persèfone ha fugit).

Coses de Llàbiro ha dit...

M'ha recordat al teu relat de la dona que recordava l'aniversari i el marit ja era mort.