De pa

El sol irradia amb una potència ferotge. Ni un núvol al cel. L'aire clama un estatisme espectacular. Ni un bri de vent. Però de fons un rugit que posa la pell de gallina. La gent demana carnassa. I ho fa sense escrúpols. Tenen ganes de divertir-se, necessiten sobreviure al moment quotidià. 

Entre tanta gent, en Joan, en Marc, l'Elisenda, la Marta i un fotimer de noms més. Noms sense importància, com les seves vides, que no tenen preu. Ells mateixos se les han venut. Les rebaixes són dures quan un ven la seva ànima. I ja fa temps que tots aquells caps no tenen un cos que els correspongui. Un crit rere l'altre. Demanen morts, demanen animals i sang. Si poden veure un tros de fetge marxaran contents; riuran quan un esclau ensopegui i ho faran, val a dir-ho, sense veure que ells mateixos estan ensopegant.

"Que mori! Talla-li el cap!" -Crida en Roger. Riu i mira el seu company de cadira. Ambdós treballen per a un cap sense miraments, que els té a ratlla durant tota la setmana; però avui és diumenge, avui no treballen i se senten lliures. Per això han aprofitat i s'han plantat al circ, per veure com el seu Emperador els ha preparat el millor extermini. Veuen rodar caps, cames mutilades, ulls que cauen a terra. S'alcen i criden! Estan contents! Han oblidat les penúries que passen cada dia. Han vençut les seves penes amb les dels altres. Ells no moren avui, moren ahir, moren demà.