De gemecs

Ja fa estona que el nen dorm, els pares estan al menjador; han sopat i ara miren la televisió. Ella comença a acariciar-lo, ell es deixa. En poca estona els dos estan nus fent l'amor al sofà. No criden per por que el nen es desperti; però es mouen bruscament. Estan tan bé fent l'amor que marxen cap al llit de la seva habitació. Aquí el joc s'allarga i durant una hora frueixen tant com poden, també sense cridar, però deixant-se anar, practicant un sexe salvatge. "Sembla mentida que podem estar així, sense cridar", li diu ella a cau d'orella.

Quan acaben, els dos estan extasiats. Es giren cara amunt, miren el sostre i no parlen. Passen uns deu minuts i ell s'aixeca, la mira i amb un somriure a la boca li diu que han tacat els llençols. Ella s'aixeca de cop, es posa les mans al cap i els treu ràpidament, "abans que taquin el matalàs", comenta.

Els dos es dutxen, es posen el pijama i entren a l'habitació del nen. Està completament a les fosques, no obren el llum, no el volen despertar. Però senten com ell juga, "ens deu haver sentit", murmura ella. El nen fa sorolls, com si jugués amb el xumet. Els dos pares resten dempeus, abraçats, escoltant els sorollets del seu fill. Ja té les dents ben fortes i es nota com estira el xumet, amb força. Els pares riuen i s'imaginen la seva cara de felicitat.

"Potser que el fem dormir, no?" li diu ella. Aleshores posa la mà dins del bressol i nota que el matalàs està mullat. "Es deu haver mullat; encén el llum", comenta. 

El seu home li fa cas i, aleshores, veuen amb gran estupor com el seu fill s'ha menjat les seves mans, dit a dit, creant un gran mar de sang sobre el llençol. I ell segueix allà, xuclant un dels seus dits, som si fos un xumet; sense gemegar.