dijous, 22 de juny del 2017

Relat del silenci

De matinada tot surt de mare.

Aviat serà demà i no se sent ni el rugir dels lleons
de la ciutat, dels amants i dels solitaris,
ni el silenci dels gats que miolen
perquè els sentin els veïns de dalt.

No porten botes els cowboys que,
sense destí fix, han acabat 
suplicant unes cerveses i uns fums trillats.

No duen anells els casats que,
havent perdut la brúixola, han suplicat
de genolls que els prestin petons robats.

Seguirà la calor cremant
aquest buit murmuri incessant de plors,
desesper, inseguretat i desencís.

Esperaran les campanes
que algú les toqui a l’albada.