Estirat. No dorm,
no descansa ni espera,
sobre un cartró mullat
obre un ull i mira,
vigila, observa.
Té la por dels valents
que no duen escut,
que no tenen casa,
que no esperen ningú
ni de nit ni de dia.
Un dia va tenir llit
i llar i braços
amb qui escalfar-se.
Una nit va perdre
el caliu, la feina i l'amor
de tots els besos.
La seva mirada trista
plena de vergonya,
buida de família,
encega les butxaques plenes.
Cauen altre cop les parpelles,
glop a glop s'atrauen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada