De recerques

En acabar l'escola; en John ha estat una hora jugant al pati, ha estat cuidant uns xiquets petits d'altres classes, que esperen els seus pares. Uns pares ocupats que de ben segur tenen reunions i feines que no els permeten arribar a l'hora que els nens surten de les aules. Han estat jugant a pilota, però també els ha ensenyat a compartir, a aprendre, a viure millor. En John és un adolescent, tot i que encara no té ni tretze anys. Li encanta jugar amb els petits i avorreix l'escola profundament. Segurament per això, el temps que dedica a fer aquestes coses li dóna unes forces que, d'altra banda, no tindria.

Quan el vespre els ha vingut a buscar, i el cel ha ennegrit, ha marxat cap a casa, caminant, sol, pensant en tot el que havia gaudit en només aquella hora; sense tenir present cap de les altres hores lectives. Fent camí de la muntanya s'ha fixat en els animalets que, atemorits per la fosca nit que ha arribat, tornaven cap als seus nius. 

En arribar a casa, ha anat directe a buscar sa mare; amb un gran delit per explicar-li com li ha anat el dia, què ha fet, quines coses ha après i les alegries que li ha comportat cuidar a nens més petits que ell. En un principi no l'ha trobada, l'ha buscada i, per fi, l'ha vist a l'habitació, dormint, sobre el llit, vestida. Ell estava tan content que ha provat de despertar-la, però ella només ha fet sorolls i s'ha tornat a girar. L'habitació respirava olor de colònia i, després de dubtar, s'ha assegut al seu costat, li ha tret la jaqueta i les sabates, l'ha tapat amb el llençol i l'ha pentinat. Hauria pogut marxar de l'habitació, però ha preferit quedar-se al seu costat i explicar-li igualment tot el que ha fet.