El doctor Ruiz he treballat durant molts anys al servei d'una gran empresa multinacional. Li han fet fer coses espantoses, tot al servei de rics sense pietat; sense cor. Ara farà un parell de mesos va decidir plegar, ja no aguantava més la pressió de la seva ètica contra la seva estètica. Així que es va comprar un pis petit al centre, el va equipar amb unes instal·lacions senzilles i va començar a atendre a la gent del barri.
Un dia, no fa massa, va anar a l'entrada de l'empresa per la que havia treballat. Va esperar que sortís en Marc, el Director General, i un cop ho va tenir fàcil, el va estabornir amb un cop de fusta. El va posar al seu maleter i se l'endugué a casa seva. Allà el va drogar perquè l'anestèsia li durés més temps i va començar a experimentar amb ell. Mentre l'anava despullant recordava com havia hagut de fer proves amb captaires; li queien les llàgrimes i enfurismat, però amb professionalitat, li començà a esborrar la memòria. Volia convertir-lo en un roda-món perquè sentís el que sentien aquells pobres homes que dormien al carrer. El procés li portà un parell d'hores. Un cop hagué acabat, li posà roba que havia comprat a una botiga de xinesos, l'estripà i l'embrutà amb l'aigua estanca del terrat.
Durant dos dies anà veient -mentre el seguia drogant- com la barba li creixia i adquiria un aspecte molt deteriorat. Quan ja semblà un autèntic captaire, en plena matinada, el dugué al carrer de baix, torçà a mà dreta i s'endinsà a un carreró sense sortida. Allà va deixar caure el cos, li donà un parell de cops de peu estomacant-lo i, finalment, se'l quedà mirant. Va marxar i va seure al menjador; va treure una botella de ginebra i començà a beure. S'estava venjant en nom de tots els homes amb els què havien jugat. Va beure's tota l'ampolla i, abans de caure inconscient, va adonar-se que el seu pla havia fallat; si en Marc no tenia memòria no podria mai assabentar-se del que li passava i que, per tant, viuria feliç en un nou món on la brutícia no embruta, sinó que acompanya. En canvi, ell seguiria bevent nit rere nit, intentant esborrar de la ment els seus actes, sense poder-los eliminar mai per complert.
5 comentaris:
amb el relat d'avui m'has fet pensar en on està el límit del bé i del mal. Molts cops, he arribat a pensar, que en una situació extrema, no se pas com reaccionaria. El final m'ha agradat molt! El doctor, encara que volia fer el bé, ha tingut el seu càstig.
És un relat magistral, Yves. Molt dens i que ofereix, com diu la Judith, un gran espai per a la reflexió. Només els homes amb consciència pateixen pel que han fet. M'agrada molt el tractament delicat que has fet dels captaires al final, on no desqualifiques el seu món. Una gran història, que ara mateix vaig a compartir.
Com cada dia, gràcies, estimat.
Un gran relat amb un rerefons massa familiar en aquests temps per desgràcia.
Felicitats!
Ostre Yves, és una passada!! Res més a dir.
Un altre relat molt bo, Yves. I amb un final inesperat que fa pensar. M’agrada: “viuria feliç en un nou món on la brutícia no embruta, sinó que acompanya”.
Que tinguis un Bon Nadal!
Publica un comentari a l'entrada