De cloure

Mel dolça i nerviosa que baixa per la gola; no t'encallis, empassa l'alegria i la por; cola't coll avall i no t'embalis. La dolçor està roent enmig de tanta emoció; les parpelles cauen un xic atordides, com un ventall a càmera lenta, baixen i pugen; les pestanyes s'ondulen amb un bell vaivé que recorda el caràcter felí dels nostres sentiments.

Negres com el carbó, els cabells tapen el que no haurien d'encobrir; tanta bellesa no es pot amagar. Ni que sigui per vergonya, ni que sigui per decència. Ja parlen les teves galtones, roges i suaus, que perfilen un llarg somriure imprudent, presidit per uns llavis carnosos, que mossegues mentre mires cap avall. 

No aixequis la mirada, si us plau, no resistiré tal atac i embogiria. Foll, voldria caminar camí de la cambra en mig de l'ombra. Desitjaria l'opacitat de les mancances i odiaria tanta claror. 

Polze i índex embolcallen l'anular, creant un moviment circular d'extracció mortal. No ho facis o ens perdrem buscant les estrelles d'una nit ennuvolada. No hi ha res per cercar, no hi ha res més que les veritats que ocultem en falses i perverses mentides. Si les nostres mans s'ajunten, nues, sense vestits ni disfresses del segle vint-i-u; els nostres cossos acabaran morts, allunyats l'un de l'altre per una greu gelosia. Una enveja traïdora i nocturna, que clava ses espases al bell mig de la bellesa sexual dels qui, com nosaltres, un dia, es treuen les màscares per estimar-se; ni que això clogui els ulls de per vida.