De mesos

A finals d'estiu, es troben reunits, celebrant la ja rutinària reunió anual, els mesos de l'any. L'organització ha preparat una sala especial aclimatada per a l'ocasió. Es tracta d'una zona oval, on l'aire que surt s'adapta a l'estació que toca; així, quatre diferents sortidors barregen les temperatures per agrupar els parlamentaris segons l'estació de l'any que pertoquen. 

En arribar, un per un van entrant a la sala; el primer de tots és gener, tot un neguit de mes, que vol avançar-se als altres. Aviat es formen grups, i no segons les estacions, sinó per d'altres similituds. Parlen de les seves famílies i, els que estan al costat de febrer, li fan bromes, aquest any és un xic més alt que els últims tres; "ha crescut i ja és un adolescent!", deixa anar octubre, però en acabar la frase novembre ja està llest per etzibar-li: "sí, però l'any vinent altre cop farinetes". I esclaten a riure.

Apartats, a prop de la finestra, abril i juny tramen alguna cosa, s'acosta maig i canvien de tema; així que aquest últim, se sent incòmode i marxa. 

Per fi sona l'indicador sonor que assenyala l'inici de la celebració. S'asseuen, cadascú al seu lloc, on l'organització ha col·locat, amb molt d'enginy, una bandereta amb un dibuix que il·lustra el mes. Juliol se'l mira i l'ensenya a agost, ambdós fan broma, sempre els tracten de ganduls. 

Gener es disposa a parlar quan, novembre l'alerta d'una notícia important; desembre no hi és; i sense ell no es pot començar la reunió. I novembre, alarmat, deixa anar: així no podrem acabar l'any!