De gràcia

Les miro amb curiositat, dempeus. Tinc les mans creuades al darrera i, al cap de poc, haig de seure. Les segueixo mirant. M'agraden, i m'avergonyeixo. No pot ser que les seves corbes em deleixin tant. Provo d'aixecar-me i acostar-me, però acte seguit m'adono que faig el ridícul. Torno enrere i sec. Clavo la mirada sobre la que està d'esquenes, m'agrada com agafa a la seva amiga de la dreta; no la mira, però no se n'oblida d'ella, per això l'acaricia. És capaç de fer dues coses a la vegada, acontentar a la de la dreta i dedicar-li una mirada caiguda i sensual a la de l'esquerra, a qui li agafa el braç, ben a prop del pit.

Queda clar que volen mostrar-me les seves virtuts, que cauen amb elegància gràcies al bell vel transparent que rellisca per les natges. Certament, podrien anar vestides, i no es veurien tan plenes, però la seva llibertat voluminosa és capaç d'esborrar els clixés actuals que em pertorben dia i nit. Les veig lluny de l'esclavitud que avui en dia ens té sodomitzats. I per molt que m'entesto en veure-les amb excessives molles, alguna cosa fa que no pugui moure'm d'allà.

M'han captivat tant que el majestuós arbre, que els ofereix més vel totalment innecessari, i les acolorides flors, que les coronen com princeses del bosc, queden en el més absolut silenci. Un mutisme només trencat per la cornucòpia que em brinda una infinita abundància. Ho sé, estic pecant en excés, el caràcter voluminós m'inunda el pensament amb ganes d'acariciar els quatre pits que veig, deixant els altres dos per a elles; si més no, sembla que els hi agraden.

Ja no es mostren idealitzades, sinó que la seva sensualitat em sedueix fins al punt d'excitar-me. Envermellit, giro la cara, veig altres dones, gerros, arbres, però després d'abaixar el cap i mirar el terra, no ho puc evitar, torno a alçar-lo buscant el delit candent d'aquelles tres dones dansant per a mi.