De diamants

Cada matí li preparo, al Sr.Epsol, les seves torrades; han d'estar quaranta segons a la torradora, després les extrec amb unes pinces i les poso sobre el plat. A sobre hi afegeixo una mica de crema de caviar i unes pinzellades d'or líquid. Li disposo la taula al jardí i trec la garsa de la gàbia per posar-la sobre de la branca; ja fa anys que és morta, la vam dissecar, i ara ja mai s'escapa. Quan ho tinc tot preparat, l'aviso. Un cop està assegut, introdueixo una nova rutina, posar un parell de diamants, molt petits, al mig de les torrades. Des del primer dia que jo ja vaig mostrar el meu rebuig a fer aquesta introducció al menú matinal, però el Sr.Epsol està contentíssim de poder esmorzar les seves torrades de caviar amb or líquid i un parell de diamants.

Aquest fet ocorre des del passat desembre, quan el Senyor va perdre un diamant en una festa; al principi tot eren crits, tot era culpa meva; jo no hi era, però això no importa. Després va venir la calma, la serenor, el pensament filosòfic del Senyor. I finalment les rialles i la disbauxa. Des d'aleshores és més alegre, menja diamants per esmorzar i juga a bales amb els nens que vénen a esperar-lo a la porta. En lloc d'usar bales de vidre, ell usa unes pedres de Senegal que van portar l'any 2005 uns grup de joiers invitats per la casa. També ha canviat els cartutxos de pólvora per uns de casolans, on barreja la matèria explosiva amb gemmes polides a París pels artesans més bons del planeta. A la llar de foc, a més de llenya, afegeix bitllets, de tots els colors. Diu que això fa que la casa estigui més acolorida, però jo no veig la diferència, encara que el recolzo i l'ajudo a dur la seva empresa. 

Aquesta tarda sortiré, durant les dues hores que tinc lliures a la setmana, a veure la meva germana; viu a la zona baixa de la ciutat, en una casa que li va fer el seu marit abans de morir; no és que fos obrer ni res per l'estil, però amb quatre pedres va poder fer-li un aixopluc. Ara mateix s'està morint, cada dia li costa més respirar, les pedres deixen passar l'aire i el fred; són pedres trobades pel carrer, irregulars, que no encaixen bé.