De cors

Un altre cor trencat, i ja en van uns quants: Des que vaig començar la vaga sindical que les parelles demostren molt poca persistència. Sembla que no puguin viure sense les meves fletxes enverinades. Sé que molta gent s'enfadarà pel que diré, però ja no aguanto més, estic a punt d'anunciar la meva retirada oficial. No t'enfadis, deixa ja aquesta forca; no veus que m'intimides? Sóc un esclau, sempre darrera de les parelles que no s'estimen, sempre forçant la situació, res és real si jo rondo en mig de dos enamorats; res és el que hauria de ser; el destí no el podem marcar nosaltres! El destí ha de ser lliure! Aquest mes que he estat forçant un absentisme laboral declarat ho he vist clarament, la meva feina és inútil; és a dir, és molt útil perquè fa servei, però no fa un bon servei, sinó que el força, el provoca i, fins i tot, cau en l'obligació. 

Ara els fruits podrits comencen a caure, els arbres que no tenen unes branques fortes, i que només s'aguantaven gràcies als meus esforços, deixen un terra ple de magranes sense grans; podrides, plenes de cucs. Ni tan sols els ocells volen recollir-les. I jo, sincerament, no em veig amb cor de seguir amb aquesta farsa. Més igual quina feina m'hagi de buscar, no m'importa passar per l'atur i tornar aquestes ales ridícules que em vau enganxar a l'esquena, i encara m'importa menys desfer-me de les maleïdes fletxes que tothom vol. Així que, si ho acceptes, aquí tens la meva renúncia; signada i segellada pel Gremi de Cors Ensucrats. Si no ho acceptes passaré al segon pla i em dedicaré a errar el tret. Recordes quan vaig clavar-li una fletxa al cul d'aquell porquet? Fes memòria i prova de visualitzar la teva cara d'enfadat veient com aquell home corria espantat davant del marrà! Ja veuràs com acceptes ràpidament la meva baixa. Ja et pots buscar un altre mètode per entabanar a les joves divinitats i poder-ho justificar als humans!