Tres-cents dies no són un any,
però tampoc sé si són
tants els matins
que m'he llevat en el mateix parany.
Tinc una casa a Venus
només hi vaig quan m'invites.
Tot sovint me'n fas fora,
destral per cop que tant t'agrada.
Per a cada bes que hagis donat,
per a cada carícia robada,
per a cada esgarrapada;
et cauran mil llàgrimes en el meu nom.
No el porten escrit,
no en saben res,
no et demanen el perquè
per molt que en negra tinta
els escriguis la meva lletra infinita.
Porta'm en el record
de cuir i xapa pintada,
sota les estrelles amagades
per copes d'arbres d'inhòspita abraçada.
Decrèpit minut que arrabassa
els segons quan estic amb tu.
Traïdor Caront que no em porta
a les portes del final
ara que l'inici de la fi
és tan anhelada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada