Has vist mai com s’apaga una estrella? I com fuig un pronom? Has sentit mai les rodes del cotxe passant per sobre dels teus ulls?
Aviat serà fosc i les campanes deixaran de sonar. No hi haurà més passadissos, ni crits, ni pessigolles, ni marques d’ungles furgant la pell del mirall.
En els migdies perduts ens deixarem de trobar entre records amagats. Ni carícies sota la taula, ni mirades creuades, ni el batec que ha retronat.
I la cançó sonarà altra vegada, amb aquesta melodia i les lletres que et vas inventar, perquè cara a cara mai no vam saber plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada