Oh, pensa en tu. Oh, pensa en mi.
Són dues coses tan diferents que a la nit tot sembla igual. No
provis de sortir del teu vell garatge, no intentis arreglar aquell cotxe antic.
Les estrelles avui no brillaran com ahir. El cel ja no canta les aventures del
demà.
Has provat de passar per davant meu sense ni mirar-me. Has
suplicat a Chronos que no fes coincidir les agulles mortals. Però tot això no és
res més que una bombolla d'aire pujant entre el mar perdut.
Oh, ja ningú pensa en tu. Oh, ja ningú pensa en mi.
Un nen crida
pel carrer i cap ànima serà capaç de salvar-lo. Un vell s'ho mira des del banc
trencat. Al seu costat un jove riu com si davant correguessin cent formigues disfressades
de bomber. Fa estona que ha passat el jardiner. Les flors estan seques i no
plourà.
No provis d'engegar els somnis d'aquella vella màquina
atrotinada. L'olor del cuir cremat dels seus seients esportius et recordarà les
seves carícies. El tacte del volant gastat t'exiliarà de la realitat. No
t'atreveixis a posar la clau al contacte. Saps que, si ho fas i no s'engega, tots
aquells balls es convertiran en un dolor amarg. També ets conscient que, si aconsegueixes
posar-lo en marxa, veuràs el passat amb uns altres ulls, més tristos, més reals.
Aquell vi que et va fer somniar tant era aigua bruta que distorsionava el
paradís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada