Han dit, no se sap on, alguna cosa, no se sap què. Qui ho havia de recordar, ho ha oblidat. Tot plegat semblaria una broma de mal gust, però qui la fa ni té gust ni fa bromes. És un home seriós que exigeix la màxima atenció, tant quan un camina com quan un parla. A vegades, cal dir-ho, ni camina ni parla; però està atent per esbrinar qui ho fa.
De la nit es van escapar, com els talps ho fan del foc; creant un forat sota terra. Ni molt lluny ni molt a prop. Arrel de la fugida, poc contacte han tingut més. Ja se sap, una capa de terra i tot oblidat. Ho deien els antics pobladors, que cobrien amb capes i capes els morts per assassinat.
Curiosa situació la que viuen els animals en ple incendi, bramant, corrent, amagant-se; topant-se els uns amb els altres. I quan sembla que han d'estar més junts que mai, quatre passes i adéu-siau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada