dimecres, 4 d’abril del 2012

De necessaris

Reunits al saló de casa seva. La Nit i el Dia preparen el sopar. Avui cuina ella. Ha preparat uns excel•lents macarrons amb sofregit. Ara mateix estan al forn, gratinant-se. Ell ha parat taula, res d'especial, soparan mirant la televisió.
Quan ella es disposa a treure la safata del forn, el timbre sona. Ell obre la porta i rep una carta d'un missatger. L'agafa, signa un rebut i tanca la porta. Quan torna al saló, el menjar ja és a taula. De camí ha obert la missiva i l'ha llegit. "Avui no soparem, estimada", diu ell. "Per què?", contesta ella. "Ens reclamen, no poden viure sense nosaltres. No podem fer-hi res, hem de tornar", li explica. "Amor, vam jurar que marxàvem per sempre més, vam prometre'ns un futur diferent. No podem tornar... Ara ja no ho vull tot allò...".
El Dia agafa de la mà la seva estimada i li diu: "Amor meu, som massa importants per a ells. Som molt més importants que nosaltres mateixos. Tu pots viure sense mi, jo puc viure sense tu. Així ha sigut sempre. En canvi, ells no poden viure sense nosaltres. Ens necessiten".

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Ara sí que no sé que dir. Potser sols ells son imprescindibles i ningú més.

Judith ha dit...

a vegades és difícil pensar en un mateix si perjudica als altres, no? pobrets...

Judith ha dit...

a vegades és difícil pensar en un mateix si perjudica als altres, no? pobrets...

Yves ha dit...

@Gemma: Malament, doncs! Si no t'inspira res a dir... malament...

@Judith: Decidir és el més difícil de la vida, no?