dimecres, 25 d’abril del 2012

De cantó


Cada dia passa pel passadís de la mort. Cada dia observa com les ambulàncies acudeixen a la seva cita tenebrosa. Veu els infermers fent el possible per evitar el trasllat de l'ànima. Observa com els bombers tallen extremitats per evitar coàguls letals. Veu com la policia aparta els curiosos que tenen fam de carronya.
El terra és ple de sang. Cada jorn el mateix. No serveix de res que els operaris de l'ajuntament vinguin, cada vespre, a fer neteja. És inútil tot senyal. La història es repeteix tantes vegades que acaba per no saber-se quin és l'inici i quin és el final.
Vides que s'han mudat de la terra a l'infern, cors que han volat de la terra al cel. Sanglots d'homes que parlen amb familiars. Veu entretallada. Llàgrimes que es barregen amb l'asfalt.
Ell ho veu cada dia. Passa sense saludar. No vol mirar. Evita trobar-se amb la silueta fosca de la falç llarga. Prem al màxim l'accelerador. Quan menys temps hi sigui, millor.
Un matí, ho sap, ell serà a l'altre cantó.

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Menoi.. Primer he pensat que parlaves de la mort, però ja veig que no. A tots ens visitarà un dia la senyora del vestit fosc.

Judith ha dit...

es tan perillós anar per la ciutat! tant se val si és amb bici, moto o caminant, el perill sempre hi és present...

Yves ha dit...

@Gemma: Al final... Al final la mort! Sempre!

@Judith: Només per la ciutat?

Margarita ha dit...

el cas és no viure preocupat per això, és el nostre destí final però mentre no sigui l´hora...a viure!!!!