dilluns, 23 d’abril del 2012

De malícia


Com un mono, moc les mans. Allà, a la mina, no tinc manies. Miro el meu món i m'unto de monòxid.
Com un monjo, moro pel monsó. Aquesta mena de monyos moralitzen el meu morbo.
Com un maniquí, m'erro mordaçment. Allà, morigero els meus morfs morats, de tant mirar-la.
Com un maníac, la morrejo maquiavélicament. Moltes mentides de la morruda morena.
No vull seguir usant-la. La nego. És la xifra tretze. Per això deu ser tan perjudicial. Caldria cridar els antiavalots i encerclar-la. Necessitaria l'anterior i la posterior. Posaria lava ennegrida. Ja no en sortiria. Restaria reclosa a l'eternitat i jo... descansaria en pau.
Però son vint i sis, i ella hi és present. I força! Només em queda rendir-me als seus encants. I seguir embriagat per aquests camins emmirallats. No trobaré mai el final. M'equivocaré un i un altre cop; sense descobrir la drecera correcte que, duent-me a la mort, em deslliurés d'aquest mal. 

2 comentaris:

Narcs ha dit...

Catalans/es us necessitem en aquest simulador Politico-Militar i Econòmic Gratuït!
Ajuda a la nostra comunitat de Catalans a aconseguir la independència en aquest brillant simulador!
Enllaç al joc:

http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal

Margarita ha dit...

complicat!! no sé si es fa una "palla" física o mental, o les dues coses alhora!!