De cartes

Fa ja molts anys, en un petit poble del nord del país, una dona gran regentava una granja. Sempre havia estat soltera, sempre havia estat bella. Cap dels seus veïns havia aconseguit mai enamorar-la. I això que tots ho havien intentat. Però era especial, no buscava cap amor passatger. Era única, no cercava cap marit que li durés tota la vida. 

Un dia, però, un comerciant arribà a la vila portant uns productes màgics, que sanaven a tots els malalts. Per contra del que podria pensar-se, ella no li va comprar cap dels seus elixirs, però sí va curar la seva soledat. Es van enamorar i, una setmana després, ell hagué de marxar i continuar la seva ruta. Ella ho va acceptar i, amb resignació, va continuar amb la seva vida rutinària. Però l'amor, quan és vertader, sempre pot més que cap altra cosa. Per això es decidí i li escrigué una carta. En ella li explicava com havia canviat la seva vida. Ja no hi havia nit que dormís sola. Sempre el sentia dins del seu llit. Quan va acabar la missiva, la va enviar a l'única direcció que ell li va havia donat.

En aquells temps les cartes tardaven molt en arribar. Un període de retard que hem de sumar al llarg estadi temporal que ell va estar de ruta comercial. Una ruta que, desgraciadament, mai va acabar. La mort el va trobar damunt del seu cavall quan creuava les muntanyes salades.

La carta, anys després, la va llegir un nebot seu. I emocionat, va decidir contestar a la misteriosa viletana enamorada. El que havia llegit li havia colpit tant que s'havia enamorat. Així que va provar sort i li va enviar unes notes. En aquestes li relatava tot l'amor que havia sentit en conèixer-la a través de les lletres. 

Naturalment, quan la carta va arribar a la vila, la dona ja era morta. I és que el pas del temps no coneix l'amor. No espera epístoles amb cors. Però la cartera, que era molt xafardera, no va voler llençar la carta i la va llegir. En fer-ho va sentir a dins seu un buit mot gran, que la feu plorar. Les llàgrimes li queien com si fos ella la protagonista de la carta. I, tant és així, que s'ho va creure i la va contestar.