dimarts, 17 de gener del 2012

De prop


Tarda de roses al jardí. Vespre amb la humitat entre les cames. Tot és fresc al meu jardí. Nit que ve a buscar-me mentre m'estiro sola al llit. Ja fa dies que converteixes la meva vida en un calvari. Ja fa anys que em persegueixes. Em sento una dona corrompuda, però m'agrada.
Llençols de seda en la soledat. Ahir eren de cotó, però la companyia no era grata. Ahir era tot avorrit, però avui tot ha canviat. Et sento aquí al costat, a tu, no a ell. T'escolto mentre m'acaricies sense manta. Hem sopat vi, en la distància. Tu a casa teva, jo a la meva. Hem begut ostres, en l'imaginari. Tu al teu llit, jo al meu. Del suc de la nostra passió hem fet un fil conductor. Un somriure diari. Una necessitat vital. Un esperit artístic de compassió i comprensió. Demà altre cop acompanyats, per la rutina i la tristesa. Només viurem lliures amb els ulls tancats. Tan sols serem persones dignes en la soledat.
I mentre ens movem tan lluny l'un de l'altre, aquests dits que suaument m'acaricien no són els meus, sinó els teus. Com besos perduts per tot el meu cos, fets per mi, quilòmetres enllà, en el passat o en el futur, tant és. Per mi, ets aquí, al meu costat.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Maravella de poesia. Amants imaginaris,qui no n'ha tingut.

Gemma ha dit...

Maravella de poesia. Amants imaginaris,qui no n'ha tingut.