dilluns, 16 de gener del 2012

De músculs


La Pepa tenia por que els veïns entressin a robar al seu pis. La majoria dels que habitaven aquella finca del centre eren negres i marroquins. Quan es creuava amb ells a les escales, accelerava el pas. Sempre pensava que li miraven el cul lascivament. Quan coincidien a l'ascensor no respirava, no fos que la volguessin emmetzinar i adormir-la. 
La seva porta tenia tres panys, un a dalt de tot, un altre a la meitat i l'últim a tocar de terra. Totes les finestres tenien reixes. Guardava un parell de ganivets afilats amagats, un al moble de l'entrada, un altre a la tauleta de nit. Abans d'anar a dormir estirava uns cordills a un pam de terra, de forma que si algú passés, cauria i faria soroll. A més, no dormia mai amb els llums tancats; així, si es despertava a mitja nit, podia veure que tot estava en ordre i aquells africans no havien entrat a casa seva.
El metge ja li va dir, fa temps, que les seves obsessions la feien envellir, tenia els músculs tensos tot el dia, la pell se li arrugava i el cor li bategava sempre a més de cent pulsacions per minut. Vivia en un camp de batalla interior. No descansava mai. 
Una tarda, mirant uns coloms del parc, va caure a terra. El seu cos va dir prou. La gent se li va apropar pensant que s'havia mort. Però encara respirava. Entre moltes mirades curioses, un home la va agafar i la va dur a casa. La va medicar com va poder, sobretot amb una medicina que funciona sempre: estima i atenció. 
Quan ella va recuperar la consciència, va obrir les parpelles i es va trobar un home molt corpulent que li parlava de molt a prop. Li explicava el que  havia passat i que, en breu, la duria a casa. Ella no tenia forces per res, però va fer un esforç i, quan hagué alçat el cap, va besar els llavis molsuts d'aquell senegalès musculós.

7 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Ja ho diuen que les aparences enganyen però el pitjor de tot són els prejudicis racistes que tapen a les bones persones.

Jordi Santamaria ha dit...

La por o fòbia més gran contra els immigrants és semblant a la que sent el meu gos amb el territori. És por a què et treguin l'únic que tens: una gorra amb la que cobrir-te el celebro, una feina indesitjable i una bandera gloriosa crisol de una raza llana y superior. Por difusa a una eugenèsia latent amb la que tindrien tots els números del sorteig.
Prdneu pro alg ho hvia d dr ;)

Gemma ha dit...

Quans perjudicis que gastem!! Molts cops, per no dir sempre, ens refiem més d'una persona d'aqui que d'un de fora, sembla reonable i a tot el món passa igual, però no tots els enstrangers són lladres, ni psicòpates ni males persones. Si fos així, seria molt fàcil no ??

Yves ha dit...

@Quadern: A les bones ia les dolentes, no? Els prejudicis són per tothom. Bé, els prejudicis són l'essència de l'home, per això en aquest bloc parlo sempre de la realitat subjectiva.

@Jordi: "Eugenèsia:Branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l'aspecte físic com en el psíquic.". Així que també podrien augmentar, no?

@Gemma: El més fàcil és creure que és així...

Anna Maria Villalonga ha dit...

No per esperable, el final és menys esplèndid. M'ha agradat molt el relat i molt la cadència narrativa. No hi falta ni hi sobra ni un mot. Ara, llums apagats, no tancats. I ganivets esmolats, no afilats. Un petó, Yves!

Yves ha dit...

@Anna: Gràcies per les teves paraules i, sobretot, per les teves anotacions, ja saps que les aprecio molt. Però... jo diria que afilar sí és correcte., així ho diuen el DIEC i el GDLL. [LC] Treure fil o tall (a un ganivet, un...)

Anna Maria Villalonga ha dit...

L'Alcover Moll ho recull, però jo crec que com a adjectiu no acaba de funcionar actualment. Jo no ho faria servir. L'adjectiu al DIEC2 no hi és. Però vaja, a gust del consumidor. Hahahhaha.