dilluns, 9 de gener del 2012

De malalts


Com està de vacances, l'Àlvar li escriu una carta al seu psiquiatre. No tornaran a reunir-se fins al cap d'un mes; però vol explicar-li què li passa.
"Estimat Doctor, 
Durant l'última sessió no li vaig explicar com m'agrada plegar la roba, sobretot la blava, la plego, la desplego, la plego, la desplego. Un professor meu va comentar, un dia ja fa molts anys, que hi ha malalties encobertes per la societat, com les obsessions d'alguns humans per la neteja, tot el dia netejant, planxant, traient la pols... Qui sap, potser jo estic malalt, perquè agafo la mateixa peça de roba un i un altre cop, i sempre la plego, però acte seguit la desplego, la miro, la toco. I seguint un impuls inconscient la torno a plegar per guardar-la; però la veig plegada i quan ja vull marxar, la torno a agafar, la tinc entre les mans, tan suau, tan maca, que necessito desplegar-la, així que estiro les puntes, la desplego i l'admiro. Però em sento malament, crec que estic en un espiral sense final. Haig de fer alguna cosa, haig de solucionar-ho, així que tanco els ulls, respiro, intento no olorar res, però ho faig, i ja no puc plegar-ho. Sens dubte, si em veiés aquell professor, diria que estic malalt. Qui sap, però, si ell tenia la mateixa malaltia en l'obscuritat".

3 comentaris:

Judith ha dit...

Ostres quina obsessió amb una peça de roba, no? hi ha una malaltia que fa estar obsessionat en tenir-ho tot net i endreçat, però la situació del narrador crec que encara és més engoixant!!!

Yves ha dit...

@Judith: si t'ha angoixat... ja va bé...

Anna Maria Villalonga ha dit...

És un transtorn obsessiu compulsió. I existeix de debò. És tràgic, terriblement tràgic. Recordeu Jack Nicholson a "Millor impossible"? Doncs això. Hi ha gent que no pot arribar a sortir de casa, perquè quan és a punt de fer-ho, ha de tornar irremeiablement a comprovar l'aixeta del gas o coses similars.
Molt ben narrat, Yves. Realment, m'ha angoixat a mi també.