El temps vindrà a buscar-te, amic, no defalleixis i escolta bé el que et dic: Si tu vols, pots. Ets un conquistador, pots creuar aquest desert, pots arribar al final i trobar el vell paratge verd que allà t'espera; camina, segueix, lluita, no decaiguis, busca les forces en el teu interior, no pensis en negatiu, sigues valent i continua per aquest camí ple d'esquelets -ells resten aquí perquè no són com tu-, sigues audaç i calcula bé les distàncies. Ja sé que només penses en tirar-te a terra, en estirar-te i oblidar-te de respirar...
El temps vindrà a buscar-me, cert, i espero ho faci aviat, amic. Escolto bé el que em dius, sempre ho faig; però aquest cop estic cansat, esgotat, abatut. No tinc esma per seguir, no tinc energia ni en tindré, i el camí és tan ple de sorra... duna rere duna, només veig dunes i més dunes, d'una en una em surten les dunes i ploro. Sé que és inútil plorar, i que a més a més em cansa més, però estic desesperat...
No us esforceu, res del que digueu servirà. Sou poc més que el que veieu al vostre voltant. No teniu ja ni present ni futur, sou passat i la boira se us endurà més enllà de les dunes que us envolten. Aquí, ara, som tres. Però en un tres i no res serem un de sol. Un mort. I podríeu no fer cas del vell cec que no sap a qui parla, perquè no el veu, però també podríeu escoltar la veu dels que hi veuen més clar sense necessitat de veure res. El vostre cansament és el mateix que el de tots els que han provat de passar per aquí, no sigueu agosarats, deixeu de parlar, abandoneu, o la negror s’apoderarà de vosaltres.
8 comentaris:
Carai, tret de l'escenari desèrtic, m'has ben embolicat. Va de Déu, que ja no significa res en el món d'avui o què?
Perdona la meva absència aquests darrers dies. Vaig de bòlit, però intentaré posar-me al dia així que pugui.
Petons.
No, no crec que sigui Déu, penso que és un mateix que es parla. La conciencia que t'avisa que no serà fàcil, el pensament positiu que et diu que has de lluitar i el negatiu ó la tentació de deixar-se vènce.
@Anna: Per què creus que és Déu?
Absència: només faltaria! per favor...
@Gemma: Però tu enumeres dos ens, i en són tres..
avui crec queestic molt espesa, no veig ni a Déu ni a l'esperit sant! estic ben perduda. El que m'ha semblat és que una persona després d'haver lluitat molt per alguna cosa tira la tovallola, com si ja no tingués més forces per seguir endavant, i el paratge desèrtic només fa que augmentar aquesta sensació d'angoixa i impotència...
El pensament positu i el negatiu, els contes com un? Crec que són dos.
Ah, vist així... em pensava que només presentaves aquests dos pensaments dins de la consciència. Okis! Ben trobat.
Gràcies guapo :)
bé, jo ho deia per la Santíssima Trinitat.
Publica un comentari a l'entrada