dimarts, 14 de juny del 2011

De lluita

El vent l'empeny amb força, però ella no vol marxar. Segueix lluitant contra els elements naturals; pluja i neu l'esgoten, però no poden amb ella. La calor la panseix, però no la fa defallir. És alta i altiva. És creada i creativa. Sens dubte és alguna cosa per alguns, i res per els altres.
Ha sofert perjuri i atacs, no només dels enemics, sinó també dels seus semblants; però de la mateixa manera l'han benagloriat i cuidat, sobretot els seus admirats.
És senzilla i no imposa, tot i estar feta de sang; és acolorida i harmoniosa, tot i fer-se fa mil anys. En veure's de lluny el sentiment és fort, però ampli; l'enyor que comença o el que acaba, tant fa.
Podríem parlar d'ella i del seu sentiment, però seria inútil fer-ho, perquè no coneixem el vostre. O la rebutgeu o l'estimeu o la ignoreu. O mataríeu per ella -per salvar-la o ofegar-la-, o la deixaríeu morir d'avorriment. O l'alçaríeu més amunt d'on és, o l'arrancaríeu per córrer per sempre més, o no la miraríeu -tant és-.
El que no pot negar ningú és que és el nostre passat, i així restarà fins que la memòria l'esborri i en posi, a dalt de tot, una altra.

4 comentaris:

Judith ha dit...

parles de la senyera? del sentiment català???? un bon començament de setmana!!!!! petonets

Gemma ha dit...

No hagués pensat mai amb la senyra, però sembla coerent. Jo no sabia de que parlabes.

Yves ha dit...

Sí, pot ser la senyera. Però recordeu q no és un joc d'endevinalles!
Cal que cadascú es deixi endur pel que sent i s'imagina! No pas trobar el que m'ha inspirat...

Coses de Llàbiro ha dit...

Jo he pensat en una flor!