dimecres, 29 de juny del 2011

De gitanes

La vella gitana xiuxiueja una cançó mentre agafa la mà de la Paula. Hi ha poca llum a l'habitació i de fons se sent una musiqueta repetitiva, sembla un orgue, però és impossible que, des d'aquí, jo pugui saber-ho, ja que tota la història em cau molt lluny.
La gitana, que no ha escatimat en adornar el seu cos amb tot tipus d'atributs fantasiosos -platerets, anells, mocadors de seda, penjolls, etc.-, li ressegueix les línies de la mà i li explica quin serà el seu futur. La Paula es creu tot el que diu, obre els ulls amb un clar gest d'admiració i resta amb la boca oberta.
Personalment, crec que tot el que li diu podria aplicar-se a qualsevol persona, així que provo d'avisar a la dona badoca que està pagant per una estafa; però no em sent. I jo em sento impotent. És curiós que jo pugui escriure què li passa, però no pugui cridar i advertir dels perills que li esdevenen. 
Fumo una cigarreta i penso com fer-li arribar el meu missatge. Faig aparèixer un missatger, que porta un paquet per a la Paula; però la gitana no el deixa entrar a la seva carpa. Creo un petit vailet, que es cola per dessota de la lona i es posa sota la taula on hi ha les dues dones; però el seu despertar sexual pot més que les meves ordres i es queda embadalit mirant entre les faldilles de la Paula.
Fart de veure com els meus esforços no acaben a bon port, em creo a mi mateix, entro a la força a la carpa i faig fora a la Paula. La gitana parla amb mi, té una veu tan agradable i em dóna tanta confiança que em quedo allà, oblidant-me d'escriure i interessant-me pel meu futur com a escriptor.

4 comentaris:

Judith ha dit...

M'agrada molt quan l'escriptor entra a dins de la història... Les dones que llegeixen les mans o tiren cartes sempre m'han fet molt respecte, si et sóc sincera prefereixo no caure en la temptació de saber el que el futur m'està deparant.

Gemma ha dit...

És bonic i estrany el fet que l'escriptor entri a dins de la pròpia història. Però el que m'ha cridat l'atenció, és que, malgrat que sap que tot és una enganyifa, es queda atrapat. Serà que les coses no es veuen igual, si són els altres ó un mateix?

Anna Maria Villalonga ha dit...

molt bé. ja saps que m'encanten els exercicis metaficcionals.

Yves ha dit...

@Judith:el futur et prepara alguna cosa? o ets tu qui el prepara?

@Gemma: touché!

@Anna: A mi també!