dijous, 2 de juny del 2011

De somnis

La Teresa té un somni recurrent. Avui li explica a la seva amiga, la Victòria, que l'escolta amb atenció mentre menja unes patates xips i beu una coca-cola a una de les taules de la terrassa del bar de la cantonada.
"Fa dies que somnio el mateix. Estic a casa meva, amb molta gent, alguns són coneguts, d'altres no. Parlo amb ells i noto que alguna cosa va malament. Començo a buscar a algú en concret, pot variar segons el dia. Però mai el trobo. Mentre faig la recerca visito els veïns, és com si no existissin les parets, entro als seus menjadors i els saludo quan veig què dinen. M'endinso a les seves habitacions i admiro com dormen, passo fins i tot pels seus banys, observant com es dutxen. Per moments perdo, sempre, la noció del temps. A més, la preocupació per trobar el que busco desapareix. Així és com si canviés de casa, fins que algú dels que observo -a vegades per curiositat, a vegades per morbositat- em crida l'atenció, em renya i m'obliga a seguir esbrinant on està el desaparegut. És aleshores quan torno a casa meva i observo que un grup de gent -tot sovint canvia la seva identitat- ha raptat als que allà hi havia. M'amago i intento pensar on he trobat en anteriors somnis la persona que buscava; però no ho recordo. Dono voltes per tot arreu, preocupada, estressada. I molt disgustada amb mi mateixa per no recordar una cosa que tants cops he somniat. 
Em persegueixen tant el grup de raptors que haig de sortir i entrar a casa molts cops, cansant-me i, fins i tot, desitjant que m'atrapin i s'acabi el malson. Però això mai passa. Així que haig de seguir fugint i suant. I de cop i volta, ho recordo, trobo el lloc secret i allibero la persona a qui busco. Em desperto i penso que sóc estúpida, sempre està al mateix lloc! No creus?"
Sí, Teresa, però què passa amb els raptats?

5 comentaris:

Judith ha dit...

ostres! quin relat més engoixant avui. Per sort quasi mai recordo els meus somnis, perquè si fossin com aquest estaria tot el dia estresada!!!!

Gemma ha dit...

Fantàastica la resposta de l'amiga. Es preocupa més pel relat en si, que per ella.És un somni engoixant, jo n'he tingut de pitjors, i el que necesita aquesta persona és trobar la sol.lució a un problema i sap que la te a casa, però no sap on ni com la pot reconeixa. Aviu m'he atrevit a interpretar el somni. Hehehehe
Per cert Yves, crec que t'has treicionat a tu mateix, la persona que parla és una dona i hi ha un moment que parles en masculí. :)

Yves ha dit...

Gemma: rectificat, encara que no és que m'hagi traït! Simplement m'he despistat, ehheehhe

Gemma ha dit...

Si home !!!!!! :)

Coses de Llàbiro ha dit...

SEgur que té una explicació freudiana però engoixant ho és un rato!