De toll

Els somnis van lluitar contra els malsons. La batalla va durar més de mil anys. Els agents del mal complien totes les promeses i tallaven el cap de tots els seus adversaris. Ni el Joan ni la Maria van aparèixer. La història era massa complicada per a ells. La sang no brotava. Els records no existien. Només hi havia una guerra on els dolents es delien per matar els bons. I on els bons es vanagloriaven d'estar en el costat correcte. 

Però tot aquest comportament suscitava un estadi de suor incomprensible, si més no per qui no entenia res del que passava. Ajaguda, mig nua, els cabells despentinats i els ulls clucs; ella es movia per tot el llit repetint moviments cíclics, convertits en tics nocturns. I la seva vida s'escurçava per moments sense que ella ho sabés. 

Els diaris no en parlaven, els amics no l'ajudaven, la seva família no la recolzava. Era una ombra sobre un llençol, una ombra que desapareixia cada  cop més. Convertint-se en un imaginari i abandonant la realitat que la feia somniar. Per molt que ho va intentar no aconseguí aturar l'escamot del terror, i els somnis van esfumar-se del seu cap. Un malson llarg i penós va deixar-la immòbil, estirada al llit, bocaterrosa, sense ni pijama ni roba interior, amb un toll de sang sota els llavis.