"Vermell roig de color púrpura, Vermell roig de color púrpura, Vermell roig de color púrpura". Crida en Manel amb les mans cobrint la boca com si fos un altaveu. "Vermell roig de color púrpura?". Es pregunta la Mercè quan sent les seves paraules. "De què es deu tractar? Un Elefant? Un avió? Un arc iris truncat per unes ulleres distorsionades? No entenc què vol dir aquest home".
La Mercè s'asseu al costat d'en Manel. Ambdós es miren. No es diuen res. Estan asseguts al banc d'un parc. Senten el cant d'unes orenetes que han vingut per donar la benvinguda a la primavera. No senten res més. Però en Manel uneix les mans i forma una "O" abans d'enviar-les cap a la boca. I, tot just quan està a punt de cridar, la Mercè mou el cap d'un costat a l'altre, molt lentament. "No ho facis, si us plau". La seva veu és tan dolça, el seu gest tan càlid, que en Manel es posa vermell i abaixa les mans.
Segueixen asseguts, mirant la gespa que tenen sota els peus. Una gespa humida i verda; ben tallada. Una formiga puja per la cama de la Mercè i en Manel l'assenyala, ella no li fa cas i, quan ell vol avisar-la de la intrusió enemiga de l'insecte escalador, ella li tapa la boca amb la mà.
La formiga puja i desapareix a mitja cama, amagant-se entre les faldilles d'ella. Ell somriu, "Ja no hi és", li comenta. Ella riu, ja sap a què es referia amb el "vermell roig de color púrpura".
4 comentaris:
No sé que dir...sols que m'agrada't. Un pel trepella :)
jjajjajajaj, mare meva! tens una imaginació...
@Gemma: si t'ha agradat, ja estic content.
@Judith: tots en tenim...
Em sembla que la meva interpretació no ha estat molt encertada!:(
Publica un comentari a l'entrada