La brigada avança, pocs se n'adonen; però a poc a poc ocupen la ciutat. Passegen amb les seves maletes, carregats fins a dalt de tot. Són com ombres, són invisibles per a molts.
Capficats en encabir tothom en conjunts i subconjunts, podríem dividir-los en tres grups. En un dels quals van ben vestits i, fins i tot, poden portar vestit llarg, americana o quelcom semblant. D'altres es vesteixen amb el que poden. I en un tercer van vestits de casualitat. Tots ells són l'exèrcit de les maletes; un exèrcit que no s'organitza, però que ha anat apareixent amb lentitud i constància.
Pel matí les rutines són diferents, pot ser que es rentin o no, pot ser que es canviïn o no; però per norma general solen recollir les seves coses i desplaçar-se fins al següent camp base. Aquí els soldats no tenen objectius, ni rutes programades, són lliures de fer el que vulguin, o puguin. Per tant, avui estan aquí, demà allà. Però sempre amb les seves maletes. Unes maletes que porten de tot i més; però que tristament, o no, no duen els records del que van ser.
5 comentaris:
Parles de la maleta que tots duem amb nosaltres i que cada cop és més gran ó no, que anem recollint i deixant ,recordant i oblidant tot allò que ens passa?
Ostres, m'agrada molt aquesta mena de correlat entre les maletes i tot allò dolent. Podríem dir que encabeixen la maldat...
Inquietant.
@Gemma: Ja saps, parlo del que us passi pel cap! ;-)
Em sembla una molt bona interpretació...
@Anna: Tots duem maletes amb maldat i mals pensaments, no? Carn de negrots!
saps amb qui he pensat? amb el spolítics d'avui en dia i les seves "maletes"...
Doncs a mi m'ha fet pensar en la piràmide social.
Publica un comentari a l'entrada