En el punt i coma, no hi ha un catorze;
no hi ha un demà,
ni una carretera amb llums
ni un home alçant la mà.
Si fos un punt i final
no podria respirar,
la pausa seria eterna
i el buit començaria a explotar.
Mira com juguen els animals,
són salvatges, són purs,
són urpes clavades en pell
i ullals de llop ferint-se els cors.
Mira com es curen les feres,
semblen cadells abraçant-se
en la infinita nit que,
adés i ara, han aturat
l’arena, la pols i la remor
del temps que els colpeja.
Dona’m lletres,
els cobrirem els cossos
de paraules dolces
i oracions complexes.
Dona’m sintagmes
perquè s’envoltin
les seves nueses
i coguin passions estel·lars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada