Relat de l'al·licient

Arribo tard a la cita, m’he posat les calces de la meva germana. Ella no ho sap. No ho he fet per res en especial, però m’agrada notar la suavitat de la seda per sobre del meu membre. Vaig trempat. Camino amb passes llargues i començo a notar la suor omplint les aixelles. Merda. Segur que faré mala olor i causaré una impressió pèssima. Clar que… no deu ser tan important aquesta cita si jo no la volia. La meva mare és una pesada, va insistir perquè vingués a veure la filla de la seva amiga: La Cristina. La veritat és que està bona. Té els pits molt ben posats i uns llavis que semblen senegalesos. El dia que la vaig conèixer li vaig dedicar tres palles en arribar a casa. Una després de l’altra. Ja la veig, m’està mirant amb cara d'arribes tard, no suporto aquesta mirada. Crec que la cita acabarà aviat. Hauré d’explicar-li el meu secret, segur que si li explico surt corrents. Quina mania té la gent en anar perdonant la vida, eh! Això sí, els dos petons que m’acaba de donar són mitja vida. Així que la perdono. Amb una mica de sort m’oblido de tot i acabem al llit. Fa menys d’una setmana que vaig tenir sexe amb la meva ex. Ens veiem de tant en quant. Prenem una cervesa i pugem a casa seva a follar. Ella viu amb els seus pares encara, però em truca quan està emprenyada i sola. Jo no dubto mai en assistir a les seves cites. Ella sí que sap posar-se bé al llit. Em diu tot el que vol, gaudeix i crida. La Cristina em sembla a mi que no ha tingut un orgasme de veritat en tots els anys que fa que trepitja la terra. Bé, potser aquest pot ser l’al·licient d’avui. Podem prendre un gintònic i anar a algun lloc a cardar. No recordo si viu sola. Necessito un pis immediatament. No pot ser això d’haver de suplicar als amics que et deixin un llit, ja tinc una edat. Començo a estar preocupat. Aquest gintònic està carregat, com se m’adormi després… quin merder. Hauré de dir-li que me’n doni una mica. Ho sabia. Sabia que s’enfadaria. La Cristina és d’aquestes persones que no permeten que se’ls porti la contrària. Bé, ara de morros dos minuts, trenquem el gel amb la meva història i sortirà corrents. Si es queda, és que vol anar al llit. Clar que aquests dos minuts se’m poden fer molt llargs. Amb un n’hi ha prou. 

Escolta Cristina, vols que t’expliqui un secret? Saps per què tots els del barri em diuen el Negre? No, no. No és perquè sigui bru de pell. No pas! Mira, tots tenim un passat fosc, i el meu ho és molt. No sé si tu saps que un dels teus veïns va morir fa uns quants anys. El recordes? Sí, el Josep. Doncs bé, el Josep era amb mi el dia que va morir. Havíem quedat per fer unes copes i sortir de festa. Les copes les vam fer, però ell mai no va arribar a sortir de festa. Jo sí. A mi em van estar investigant durant un any! Un any! Saps què és això? Un any amb els policies mirant què fas i què deixes de fer… No podia anar a cap club nocturn, ni conduir begut. Un drama. Al final no em van poder declarar culpable. Tot i que el comissari em va dir que ell sabia la veritat. Per sort el comissari ja és mort. Era un home vell. Fumava i bevia molt. Era normal que el seu cor acabés aturant-se. Cristina, m’estàs escoltant? Sembla que t’avorreixi la meva història. No vols que continuï? Ah, d’acord. Que ja ho saps tot i que no t’importa una merda. I què vols fer? D’acord, demanarem sopar i soparem. I després ja veurem on anirem. No t’enfadis. No ho deia per dur-te al llit. Escolta, Cristina; tu mai no has tingut un orgasme, oi?