divendres, 20 d’octubre del 2017

Relat de geni

Mirada amagada
d’una infinita amargor.
Anys sota l’ombra
feta la llum penúria.

Soledat d’amics,
tristesa de pares,
sequedat d’amor.

Crits del silenci
que la llar no pot donar.
Petites casetes
on no es pot cuinar. 

Mà robada, mà que roba.
Adorm la mà dins de la butxaca.
No la treguis, si no vols,
les ferides són vergonya dels altres
alienes als teus feus.

Puja a la taula,
crida ben fort,
vull veure el somriure
d’aquest llavi tort.

Al final, de la nit en farem dia d’alegria,
la por escamparà
amb aquest gest d’inseguretat;
per fi, per fi...

Seràs lliure.