dijous, 28 de maig del 2015

Relat d'incendis

Sota un vestit negre es va encendre el foc. No hi havia bombers que poguessin aturar aquell incendi. En poca estona es va cremar l’edifici i els de l’asseguradora van negar-se a pagar res. Entre els seus arguments n’hi havia de curiosos. Era la segona vegada que aquell lloc s’omplia de flames; si bé l’altre cop va ser més terrorífic, amb morts entre la música. Una altra de les seves excuses podria titllar-se de memorable: per què haurien de pagar res ells, si tothom sabia qui eren els piròmans?
Inusualment plou sobre paraigües tancats. Obrir-los comportaria acceptar una pluja sanadora, freda, que apaivagués tot el que toqués.

Sense edifici arreglat, els dos incendiaris no van poder-se trobar mai més. Van navegar durant anys per camins oposats, recordant aquell moment tan especial, en el que un duia un encenedor i l’altre un bidó de benzina. Els cossos rostits, el vestit encès. En un passatge llarg es van cremar les mans.