divendres, 21 de febrer del 2014

Relat d'encàrrecs

A mig matí un home es va presentar a la seva empresa. Ella treballava plàcidament quan el timbre va interrompre la seva vida. Va haver de deixar les seves feines per atendre aquell comercial, carregat amb una maleta de cuir plena de tríptics i regals pels clients. Parlava molt ràpid, però es feia entendre bé. En poc menys d'una hora van firmar el contracte i ell es va convertir en el seu home dels encàrrecs.
Ella estalviava temps i podia encarregar-li coses mentre treballava. Així el primer dia li va demanar que anés a la verduleria. Ella passava les comptes de l'empresa i ell anava al verduler, comprava pebrots, pomes, alls, olives i plàtans i els portava la seva casa. Quan ella arribava a la llar ja tenia la compra feta i tot ordenat a la cuina.
El segon dia va servir per encarregar-li la compra de la rentadora, calia mirar preus i característiques, comparar models i escollir el millor. Ell ho va fer mentre ella treballava molt concentrada. Al final del dia es va trobar la rentadora instal·lada i amb la roba ja neta i estesa. Cada nit s'anava a dormir més contenta.
Ell dormia tranquil, sota la llum de la lluna, estirat a un replà de la ciutat. Estava content de tenir feina i esperava, qui sap, si algun dia podria abandonar la vida al carrer.
Cada jornada laboral li passava una proposta; ell l'acceptava de bon grat i ella se sentia millor que mai, descansada i sense preocupacions. Fins i tot un dia li va demanar portés papers a l'administració, va passar a ser el seu representant vital a l'ajuntament, firmant papers importants. S'acabava el mes i ella li va encarregar que li comprés una peça de roba interior. Ell ho va fer, va escollir pensant com li agradaria veure-la i li va guardar al seu moble de l'habitació; sabia que ell no la veuria amb la compra posada, però se la podia imaginar. Per fi va arribar l'últim dia del mes, just quan acabava el contracte que havien firmat. Ella va aprofitar aquell dia per demanar-li una última feina, havia de dur el seu cor sota el llindar del gran roure que presidia la Plaça Central.