dimarts, 25 de febrer del 2014

Relat de grocs

Recordo quan estava assegut en aquella vella cadira de fusta de la Universitat. Un home em va dir: "Noi, hi ha gent que neix per dir coses que els altres mai sabran dir". També em passa pel cap un fragment d'un documental, on qui era la parella d'en Dylan per aquells temps comentava: "El recordo escrivint coses que ningú entenia, ni tan sols jo sabia de què parlava, però tots sentíem alguna cosa quan ho llegíem". Em ve a la ment la màxima d'un gran escriptor d'aquest segle: "Sé que he nascut per dir coses, jo sóc diferent". A vegades les neurones també em parlen d'aquell alcohòlic que va escriure i escriure sense saber que es convertiria en un referent del segle.

Però quan no penso en tot això, quan em converteixo en una ovella igual que les altres... Aleshores agafo les pàgines grogues que el missatger em deixa mensualment a la porta del meu pis. M'agrada llegir-les. Hi ha un rerefons únic, diferent, variat i, sobretot, molt comercial que les fa superiors. La resta, porti o no telèfons, no m'interessa, tot plegat és massa complicat.

1 comentari:

Rufi ha dit...

L'alcohòlic és el Buckowski? (No sé com s'escriu)
I lo comercial ven. D'una manera o d'altra tots els que vivim a una societat evolucionada formem part de l'engranatge comercial. Lo diferent també és comercial, només que ho és per un altre sector