dimecres, 26 de febrer del 2014

Relat d'ejaculacions

"Si em vols cuidar, fes-me ejacular". Repetia el Carles mentre acariciava els cabells de la Núria. Ella mirava la paret de davant i continuava movent la mà sense parar. Si li haguessin canviat aquell penis per una forquilla i un bol amb una clara d'ou hauria aconseguit que es muntés. Mentre movia la mà amb una destresa professional la seva ment retornava als anys vuitanta, quan tenia una botiga de roba i vivia d'una altra manera.
Va ser aleshores quan va conèixer el Félix, un home de la seva edat que estava obsessionat amb la moda. En poc temps van forjar una bona amistat i, tot seguit, van crear una línia de disseny exclusiva per a homes amb trastorns mentals. De colors clars, predominaven les línies rectes, molt atrevides. La veritat és que no van tardar en rebre crítiques, la majoria d'elles positives. Tant que es van posar de moda i, durant un temps, molts homes de la ciutat caminaven pel carrer amb una camisa de força posada. Després vingueren les denúncies, les calúmnies, les injúries. Van ser repudiats pel sector i, naturalment, pel mercat. En poc més d'un any, la Núria va haver de tancar la botiga i el Félix va tenir tants atacs psicòtics que van haver de tancar-lo en un centre de salut mental. Des d'aleshores ella el visita cada dilluns, l'únic dia de festa que té. Quan surt del prostíbul, puja al pis de dalt i saluda el seu antic soci. Li dóna de menjar i, abans de marxar, el fa ejacular.

1 comentari:

Rufi ha dit...

Envia-li al Balci!!

Visualtemnt, l'estètica que crea el relat la trobo molt atractiva. Dona a pensar, massa per ser les 10 del matí Yves!!