El dia que els seus pares van sortir corrents de casa, ell es va quedar al soterrani. Plorava i plorava, però el soroll de les bigues caient a terra van impedir que ningú el sentís. En poc més de mitja hora, aquella finca que havia construït l'àvia amb les seves pròpies mans va quedar derruïda per sempre més. La mare plorava desconsolada a l'esplanada de davant. El pare tallava a trossets el seu cor i l'escampava per terra. Cap dels dos va aconseguir dormir mai més en tota la seva vida.
És estiu, la carretera els crida. Agafen el cotxe i acceleren fins arribar al límit de velocitat. No els importa caure pel penya-segat, tan els hi fa xocar contra un cotxe despistat. Aquesta nit, les estrelles els criden, volen veure'ls derrapar. Pare i mare condueixen en els seus vells cotxes sense témer la mort ni la malaltia. Un escut protector els allunya dels singles mortals, és un escut ple de llàgrimes i de dolor.
Quan arriben a la meta, el temps s'atura i no veuen més enllà del volant. L'agafen amb tanta força que els surten llagues a les mans. Unes llagues que van néixer de la penombra del soterrani.
És estiu, la carretera els crida. Agafen el cotxe i acceleren fins arribar al límit de velocitat. No els importa caure pel penya-segat, tan els hi fa xocar contra un cotxe despistat. Aquesta nit, les estrelles els criden, volen veure'ls derrapar. Pare i mare condueixen en els seus vells cotxes sense témer la mort ni la malaltia. Un escut protector els allunya dels singles mortals, és un escut ple de llàgrimes i de dolor.
Quan arriben a la meta, el temps s'atura i no veuen més enllà del volant. L'agafen amb tanta força que els surten llagues a les mans. Unes llagues que van néixer de la penombra del soterrani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada